Carta oberta a les AMPA’s: La LEC a debat

Benvolguts, benvolgudes,

Des del mes de novembre passat el conseller Maragall està presentant, a través dels mitjans de comunicació i en diverses conferències arreu de Catalunya, un document de bases per una Llei d’Educació Catalana (LEC). Tant la premsa com el conseller estan amagant, en aquesta presentació, aspectes fonamentals del document que, d’altra banda, són bàsics per comprendre realment els objectius que volen aconseguir. La Llei no només no persegueix acabar amb el fracàs escolar, tal com volen fer creure a la ciutadania, sinó que, paradoxalment, conté elements que agreujaran la situació de fracàs actual.

Objectiu de la Llei: obrir el camí cap a la privatització de l’ensenyament públic.

La Llei obre la via perquè entitats privades puguin gestionar els centres públics. Un fet que tindrà conseqüències greus tant per a les famílies com per als treballadors i treballadores dels centres públics.

Tothom sap que quan un servei públic es privatitza, (tal com està passant amb les llars d’infants, la sanitat i d’altres) els resultats són sempre els mateixos: un pitjor servei per als usuaris i unes pitjors condicions de treball (precarització) per als seus treballadors i treballadores. I és que és impossible l’existència d’una gestió privada que no prioritzi el benefici econòmic. No hi ha res de nou: es tracta de fer negoci privat amb diners públics. Aquesta nova via ja s’ha aplicat en altres països (EEUU, Gran Bretanya) amb resultats nefastos: no solament no s’ha millorat la qualitat de l’educació, sinó que s’ha augmentat la desigualtat.

A més d’obrir aquesta nova via, la Llei també fa una clara aposta pels centres privats concertats, estimulant una oferta que derivarà més diners públics cap a centres gestionats per patronals privades (la majoria religioses).

Una gestió autoritària

Es pretén reforçar l’autoritat i les funcions de les direccions perquè puguin prendre decisions en la gestió dels centres al marge del professorat, de les Ampes i dels consells escolars. És evident que una gestió en què les direccions facin funcions pròpies de la patronal, suposarà anar cap a un model de gestió autoritària que eliminarà la participació i la capacitat de decisió de la comunitat educativa en la gestió dels centres i dificultarà el treball en equip que és, precisament, la millor garantia del bon funcionament d’un centre educatiu.

Caminar cap a aquest sistema exigirà uns canvis en l’estructura actual dels centres públics, que acabaran definitivament amb la seva gestió democràtica.

Emmascarant els objectius

Amb l’excusa d’obtenir uns resultats pedagògics més bons, la LEC preveu algunes mesures com ara que les direccions seleccionin el seu professorat. Una mesura que pretén carregar la responsabilitat del fracàs escolar únicament sobre el professorat i que, a més, és la que s’aplica en els centres privats i no ha pas demostrat cap millora en els resultats. I és que els resultats escolars, tal com diuen tots els informes, depenen molt més d’altres factors que el conseller pretén obviar: la realitat social i econòmica de l’entorn de l’alumnat que fracassa i la manca d’inversió a l’ensenyament públic català.

Cada centre podrà establir el seu currículum

La varietat entre l’ oferta educativa dels centres públics augmentarà i, de retruc, es consolidarà la desigualtat entre els centres. L’educació és un dret per a tothom i no pas una mercaderia que es pugui comprar en funció dels diners que es tinguin. La responsabilitat de l’Administració Pública és assegurar que aquest dret el puguin gaudir tots el ciutadans, amb independència la seva condició econòmica, social o de qualsevol altre tipus. Només d’aquesta manera l’educació pot complir una de les seves funcions primordials: la de contribuir a anivellar les diferències socials d’origen i, en conseqüència, garantir una veritable igualtat d’oportunitat per a tots els ciutadans i ciutadanes.

Possibilitat que els centres s’autofinanciïn.

Les bases de la Llei no diuen res d’augmentar la inversió pública per a l’educació i pretenen que els centres es puguin buscar vies d’autofinançament, la qual cosa donarà lloc també a més diferències, ja que dependrà de les possibilitats que tingui cada centre per aconseguir més finançament: barri on estigui situat, tipus d’instal·lacions, possibilitat dels pares i mares de pagar quotes, etc. Nosaltres pensem que és l’Administració Pública qui ha d’assegurar el finançament necessari per a tots els centres públics i, per fer-ho, cal augmentar els pressupostos destinats a educació i posar més recursos, humans i materials, en aquells centres que escolaritzin l’alumnat amb més dificultats.

S’hi proposa, també, una avaluació externa dels centres que permeti d’establir un rànquing en funció dels resultats escolars. Una avaluació que servirà per dotar de més recursos els qui millors resultats obtinguin i no els qui tinguin més necessitats. Aquests són els elements que el conseller amaga i tracta d’emmascarar quan exposa el seu model d’autonomia de centre davant dels mitjans de comunicació i en les diferents conferències públiques.

El professorat de l’ensenyament públic de Catalunya anirà a la vaga el dia 14 de febrer per aconseguir la retirada d’aquestes bases, per oposar-se a la privatització de l’ensenyament públic i per defensar les seves condicions de treball. En aquest moment, la defensa d’un ensenyament públic de qualitat està íntimament lligat a la defensa de les nostres condicions laborals i aquestes dues qüestions constitueixen la base fonamental de la convocatòria de vaga.

Per això us demanem que entengueu la convocatòria de vaga i que us hi solidaritzeu. Us demanem, també, que com a AMPA debateu autònomament les bases de la Llei en la seva globalitat, i us pronuncieu, amb tots els mitjans que tingueu a l’abast, contra les bases d’una Llei que perjudicarà notòriament totes les famílies amb fills i filles que avui poden gaudir d’un ensenyament públic, plural, democràtic i gratuït.